Viatge a Utrecht i Berlin 2012

  • Viatge a Utrecht i Berlin 10-20 d’Agost 2012

L’objecte del viatge era donar compliment als nostres gustos i interessos per a aquestes vacances de 2012.

D’una part estàvem interessats a visitar Berlín, a la Montserrat li agradava veure els museus dels quals tenia bones referències i l’Àngel, encara que ja hi havia estat en un congrés, amb prou feines va disposar d’unes poques hores per veure Berlín, la qual cosa no suposaria repetir cuitat, però a més en les classes d’Antropologia va entrar en contacte amb una antropòloga que en la seva tesi doctoral va treballar sobre el concepte “gentrificació[1]” aplicat al barri de Friedrichshain de Berlín el que aportava un interès afegit.

Pel que fa a Utrecht la nostra predilección és basava en visitar el museu de la música i el carrilló de de la catedral, si bé l’Ángel ja havia estat, la Montserrat no podia deixar passar una oportunitat per veure ambdues joies.

Riga i Vilnius capitals de Latvia i Lituània respectivament suposava per a tots dos visitar uns països nous i per a Ángel un objectiu més en el seu particular Guiness (països 63 i 64)

[1] El terme gentrificació és una adaptació de l’anglicisme gentrification. Aquest terme va ser encunyat el 1964 per la sociòloga Ruth Glass per referir-se a la transformació d’alguns barris obrers molt deteriorats urbanísticament i socialment en barris de classe mitjana o alta. Aquest fenomen comporta normalment el desplaçament dels habitants més pobres del barri per l’augment dels preus de l’habitatge.

L’efecte més notori de la gentrificació és el desplaçament de les classes populars. Aquest desplaçament pot tenir lloc sota diferents formes però es produeix principalment amb base en la situació de l’habitatge. Les classes populars poden reduir el seu nombre a la zona per l’envelliment de la població, per desallotjaments per les condicions ruïnoses d’un edifici o per expiració d’un contracte de lloguer i absència d’una oferta de lloguers a la zona per a aquest grup social. En els casos en els quals els desplaçaments es produeixen de forma voluntària, aquests ho són generalment a causa d’un efecte rebot per la situació de degradació del caseriu, pel pagament d’incentius a

canvi del seu abandó a inquilins amb contractes blindats, o per la compra-venda de la propietat. Una vegada realitzat aquest desplaçament es revaloritza el preu del sòl, comunament residencial, a través de la rehabilitació de l’edifici, recalificat habitualment com a residències d’alt nivell, o la construcció d’habitatges de nova planta. A l’expulsió progressiva de la població pels mètodes esmentats se li uneix la incapacitat per part dels desallotjats o de joves emancipats, originaris del barri, de pagar un habitatge en aquest, com a conseqüència de la revaloració i l’augment del preu de la mercaderia habitatge. A més del desplaçament i la revaloració del sòl es perceben altres canvis comuns a aquest tipus de processos, com la reducció de les taxes d’ocupació de l’habitatge (el nombre d’habitants per habitatge) i la densitat de població del barri o àrea afectada. Així mateix, si al barri predominava el lloguer, es donarà una progressiva transformació de la modalitat d’ocupació en lloguer per la d’ocupació en propietat.

  • Descarregues

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *